Home

13_30anys_lleinl

La celebració dels trenta anys de la primera llei de normalització lingüística ha quedat condensada en la metafòra de la victòria del cogombre. El Parlament de Catalunya, que en va organitzar la commemoració fa uns pocs dies, va triar a manera de testimonis una desena de ciutadans i ciutadanes vinculats a la societat civil dedicats a la seva feina i exponents de fins a quin punt la normalització del català està consolidada. D’entre ells el president de Gremi de Detallistes de Fruites i Hortalisses va ser qui va establir la definició més explícita en dir que el cogombre havia guanyat la batalla al “pepino”, però que encara quedava feina a fer fins que l’alfàbrega i el coriandre no aconseguissin la seva respectiva victòria.

La commemoració al Parlament, 15 de juliol 2013

La commemoració al Parlament, 15 de juliol 2013.

Com tota metàfora ens podria portar a la simplificació, però també per la mateixa simplicitat és un exemple il·lustratiu del punt fins on hem arribat a posseir i utilitzar les paraules de la llengua pròpia amb naturalitat i quotidianeitat. Un dels exercicis que m’agradava fer a l’època que vaig donar classes de català per a adults – que és una de les coses més gratificants que he fet a la vida – era de buscar paraules incorrectes en català i canviar-les per les preceptives,  bústia per “buzón”, posem per cas. I sí, guanyàvem la batalla.

La de la normalització lingüística, la de ple i correcte domini del català – amb totes les variants lèxiques i fonètiques de la llengua dels Països Catalans -, la del seu ús normalitzat en tots els estaments, és la batalla que hem anant guanyant al llarg de trenta anys. La Llei de Normalització Lingüística de 1983 primer i la vigent Llei de Política Lingüística de 1998 han estat les dues grans eines i la decisió i el compromís de la ciutadania del país ho ha fet possible.

D’entre les dades que aquests dies han proliferat voldria destacar la de la comprensió del català entre la població catalana adulta, d’un 53 % l’any 1983 fins el 83,2 % el 2012. Els dos dels factors determinants d’aquest gran increment han estat la política educativa de la immersió lingüística i els mitjans de comunicació públics. No és estrany, doncs, que els sempiterns enemics de la llengua pròpia de Catalunya ataquin a fons tots dos vectors. Dividir la població a partir de l’escola, relegar el català a llengua de segona supeditada al monolingüisme atàvic estatal i desprestigiar i minoritzar els mitjans de comunicació de titularitat pública catalana són algunes de les estratègies més constants i evidents a les que ens cal fer front.

La commemoració al Parlament de Catalunya, 15 de juliol de 2013.

La commemoració al Parlament de Catalunya, 15 de juliol de 2013.

Les dades, que són positives malgrat algunes veus sempiternament discordants, d’aquelles que com més malament millor, no ens han de fer oblidar que encara hi ha àmbits pertinaçment impermeables al català com són la justícia, el cinema i el medi empresarial. A cada estament hi correspon una anàlisi i una reflexió concreta, però tots tres es caracteritzen per una actitud aferrissada a la contra o a la indiferència. En base a quins valors, em pregunto, si no són els del pensament i la llengua uniformes? Quin és el respecte que els mereix la llengua pròpia del nostre país?

Per això aquests dies he rescatat la imatge de la Norma, aquella nena que fa trenta anys ens va deixar clar que el català era cosa de tots. Fa una temporada que ha tornat amb cara ferrenya i emprenyada amb un altre rètol que diu que no ens toqueu el català. L’un i l’altre principi són, avui, plenament vigents perquè tot i la victòria del cogombre la llengua catalana requereix la nostra constància i la nostra convicció.

2 thoughts on “La victòria del cogombre i el retorn de la Norma. (Trenta anys de normalització lingüística)

  1. Un post encertadíssim i que podria subscriure fil per randa. Em fa molt content veure els progressos de la nostra llengua a Catalunya. Tanmateix, quan veig tot el que ens fan a cada dia als catalanoparlants del País Valencià (o de les Illes Balears), m’adone de com estem de malament pel que fa a la supervivència del català a casa nostra. Salutacions

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s