Home

 

Xavier Gimeno, pregoner de la Festa Major de Sitges 2013

Xavier Gimeno, pregoner de la Festa Major de Sitges 2013

Ben mirat, per viure no necessitem res més. Un paisatge, educació i una voluntat d’afirmació”
Xavier Gimeno, discurs en l’acte de lliurament de la Ploma d’Or 2009

Alt, silenciós, discret i d’escriptura tan acurada com esmolada, l’escriptor i professor Xavier Gimeno és el pregoner de la Festa Major de 2013. Professor de literatura per vocació i per convicció, compromès i coneixedor a fons de la matèria que transmet, exerceix a l’institut de secundària Dolors Mallafrè, de Vilanova i la Geltrú.

Nascut a Sitges el 1959, format a l’Escola Pila en els mestratges, reconeguts, d’Antoni Vigó i Ignasi M. Muntaner i en les lletres en el de Ramon Planes, es va iniciar a l’escriptura en diverses publicacions periòdiques, entre altres, en les ja mítiques Les Ales d’Ícar, un suplement literari que als anys vuitanta va aixoplugar el setmanari de L’Eco de Sitges.

Atret pel gran poder de seducció de la prosa i la narrativa, Gimeno s’ha consolidat con a novel·lista en el panorama de les lletres del país a partir de dues constants. L’una és Sitges, escenari i motivació d’un cicle narratiu encara en procés. L’altra és la fràgil i contradictòria condició humana del segle que habitem. Fuga, que va obtenir el Premi Pere Calders (2007) i tracta les seqüències vitals i biogràfiques d’un home destruït, correspon a aquesta visió que és narrada amb un to impactant i implacable.

El cicle narratiu sitgetà de Xavier Gimeno és una de les més interessants construccions de la narrativa dels darrers anys. El fet que a hores no hagi tancat el cercle fa esperar altres capítols després de Pa de llop (Premi Marià Vayreda 2002), centrat en els propietaris de Miramar i de Can Llopis i El temps a mitges (Premi Llorenç Villalonga 2008) protagonitzat pel medi sitgetà en plena dinàmica de la postguerra i del franquisme fins a la fins no fa gaire carrera espectulativa. Gràcies a Gimeno els sitgetans tenim el valor afegit de disposar no només de novel·les sobre la Vila i la seva gent sinó també de narrativa de museus -per les referències concretes a Can Llopis descrites a Pa de Llop i per un dels retaules gòtics de la Col·lecció Pérez-Rosales – i de reflexió sobre la història cultural d’un segle ençà.

El temps a mitges, que li va valer el reconeixement de Sitges estant amb la concessió de la Ploma d’Or de 2009, és una obra ambiciosa i valenta on l’autor s’acara amb el passat més immediat, dialoga amb protagonites fàcilment reconeixibles i relata una intriga que inicialment sembla inconnexa però que es deu a un entramat profund i complexe com són les relacions humanes i econòmiques del segle. On no hi falta, per cert, un passatge de la Festa Major amb “els colors de la festa: blanc, blau i vermell, blanc, blau i vermell” entranyable per a la protagonista i detestable per al senyoret de la colònia de Terramar. Convertir el retaule sitgetà en matèria novel·lable és un exercici difícilment superable en l’obra de Gimeno perquè ha aconseguit traslladar a lectura de valor universal el nostre microcosmos.

Xavier Gimeno escriu a mà i amb ploma, cada novel·la amb una ploma diferent i dedica els estius a llargues tirades d’escriptura. Encara que no reveli els projectes, sempre se sap que hi ha alguna cosa que li ocupa el pensament i que hi dedica el temps de les merescudes vacances d’un professor de secundària. Aquest estiu, però, ha estat diferent. El Pregó de la Festa Major, que ja compta amb una llarga i diversificada tradició, ha passat al primer pla del neguit de l’escriptura. Per a un sitgetà, el Pregó de la Festa Major és una mena de prova de foc perquè s’enfronta amb l’imaginari col·lectiu més atàvic, profund i sentimental.

“La perspectiva de la Festa Major, però, el dia gran de la vila, encenia una vivor en el si de tots els membres de la família més poderosa que la xafagor que els tenallava l’esma. A pocs dies de la diada de Sant Bartomeu, el record de les festes anteriors, revifat per un comentari o una melodia popular furtada per l’atzar a un assaig desprevingut, insuflava d’aire fresc la calma xardorosa. Els pensaments es revifaven i les paraules corrien rejovenides a recrear les imatges de la festa…” Fins aquí una evocació de Xavier Gimeno incrustada a la novel·la, a l’espera del Pregó que ha d’encapçalar la Festa Major de 2013: perquè el millor encara ha d’arribar.

 ***

Fins aquí el text que vaig escriure per al Programa de la Festa Major de 2013.
El millor va arribar anit, a les 22.30, quan Gimeno va iniciar el Pregó, que va ser escoltat entre l’expectació i el silenci.En Xavier Gimeno declarava fa uns dies que el Pregó de la Festa Major, a Sitges, és un gènere literari. Ho ha demostrat amb escreix i amb estil. Va ser, simplement, un pregó esplèndid. El passeig pel seu personal àlbum de records, la conversa nocturna entre Sant Bartomeu i el Greco a Maricel – que no devia tenir desperdici… -; el poder de la Festa; la transmissió sentimental i gairebé biològica de la Festa Major als fills; la ironia i la tendresa. Sí, el Pregó de la Festa Major, a Sitges, és un gènere literari i el que va escriure en Xavier és una obra mestra del gènere.

 

 

One thought on “Retrat del pregoner: Xavier Gimeno, escriptor

  1. Retroenllaç: Retrat del pregoner: Xavier Gimeno, escriptor | Quadern de Terramar

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s