Home

 

imgres-1

“És llei de vida que el grans devorin els petits i que els febles sucumbeixin als forts (….) Podent ser la part privilegiada d’un tot, trieu ser menys que el no-res. És incomprensible.”
Diego Zúñiga a Martín Zuviria el 1710. Victus

Aquesta és una de les tantes frases categòriques i sense desperdici que es poden llegir a Victus, la història novel.lada, fiable, atractiva i ben escrita d’Albert Sànchez Piñol sobre la Guerra de Successió i la caiguda de Barcelona. I, amb ella, del país sencer. L’11 de setembre de 1714 és una data simbòlica i tremendament significativa per tot el que vam perdre nosaltres i per tot el que va guanyar l’enemic. En primer i primordial lloc va guanyar el dret de conquesta que el legitimava en l’exercici del poder. En segon i no menys important lloc, perquè va guanyar la potestat, i la va exercir en tots els àmbits, d’aniquilar tot el que significava una pàtria, la nostra.

Victus explica què va ser la Guerra de Successió des dels seus orígens i causes en clau estatal i internacional per boca d’un jove format a França com a enginyer que va a raure a l’exèrcit, el felipista primer i l’austriacista després fins arribar a la seva Barcelona natal. Explica un periple personal enmig de la guerra i els seus avatars en diferents escenaris, de França a Espanya, als Països Catalans i a Catalunya.

1714-08-batalla-santa-clara-mini

La combinatòria de reflexions i aventures bèl.liques és d’un realisme plàstic que fa esperar amb candeletes la película que sembla que es vol fer. De Victus em quedo amb els raonaments i els diàlegs perquè, com els textos de configuració clàssica, són atemporals enn referir-se a la diferència existent entre Castella i Catalunya, dues mirades i dues maneres de viure la vida, la història i el món. I, després, tres-cents anys d’història fins avui. No volia arribar a l’11 de Setembre sense haver llegit aquesta novel·la. La vaig iniciar amb tota la malfiança que sento vers els bestsèllers siguin quins siguin la seva llengua i el seu sistema literari. Confesso que així que vaig començar-la he sofert l’efecte de l’imant.

1714-Batalla-11-setembre-mini

Tres-cents anys més tard de la caiguda de Barcelona es produeix un replantejament de terreny que ens ha portat al rescat d’una de les frases més significatives del moment: Viure lliure. És el lema del Tricentenari de 1714, que actualitza l’esperit d’aquells resistents i el projecta al moment present reivindicant democràcia, llibertat i sobirania. Perquè la celebració de l’11 de Setembre, ho hem dit moltes vegades i s’ha de continuar recordant, no és la de la derrota sinó la de la supervivència i de la continuïtat, la de la voluntat de ser del país que l’endemà mateix es va posar a treballar de valent per fer front a l’estigma dels vençuts amb dignitat i ganes d’avançar. Viure lliure significa avui la voluntat d’atènyer la plena sobirania en pau i en democràcia, amb llibertat, normalitat i exercint el dret a decidir que com a país tenim. Les traves i impediments a la futura consulta sobre el destí i la sobirania de Catalunya, els atacs a la llengua, els desvaris dialèctics i l’espectacle dels que s’hi oposen, des dels més aferrissats fins els més sibilins té molt a veure amb la frase de Victus que encapçala aquest article.

La celebració de la Diada Nacional de Catalunya és un motiu d’orgull per a la nostra ciutadania. Per respecte als que van lluitar, als vençuts, als que al llarg de tres segles han aixecat el país dècada per dècada, generació per generació, als que han treballat perquè visquem en un país més just, més democràtic, amb esperança en el progrés i en el futur. Carles Riba ho escrivia des de l’exili en uns dels versos més bells de les Elegies de Bierville: “… i els batuts van retrobant-se soldats”. Al nostre temps, al segle XXI, volem deixar de ser victus, vençuts, per viure lliures.

images-3

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s