Home

 

13EVT027303-700x340

Quan Van Gogh va veure la llum de Provença a la seva arribada a Arles i va experimentar els seus efectes en la pintura va escriure al seu germà el que la seva inicialment feliç estada li suggeria: aconseguir la formació d’una colònia d’artistes en terra provençal per tal que aquest país esdevingués, amb la feina de tots, el gran taller del Sud. Paul Gauguin va ser el primer que va respondre a la invitació de Van Gogh. La forma de veure l’impacte de la llum en els colors dels paratges d’Arles – els Aliscamps … – o la seva gent difereix en tots dos i enriqueix doblement els resultats pictòrics. Però el factor del caràcter personal va alterar la relació entre ambdós artistes, de manera que quan Gauguin en va marxar ja havien renyit. Cosa que no impedeix fer una lectura de l’obra de tots dos en una època breu però intensa, innovadora, moderna i qualitativament immillorable.

legrandatelier

El gran taller del Sud, la utopia de Van Gogh en terra provençal, és el títol de la gran exposició produïda per Marsella com a capital cultural europea de 2013 en dues seus: la marsellesa del Palais de Longchamp i la del Museu Granet d’Aix-en-Provence. Dues seus, dues-centes obres de primera magnitud corresponents als millors pintors, majoritàriament francesos, entre 1880 i 1960 als que s’hi adjunten Picasso, Dalí i Joan Miró i un arc geogràfic, aquest Sud que va des de Cadaqués i Cotlliure fins a Bordighiera i Ventimiglia. El volum consistent i contudent que és el catàleg aplega les obres, els seus referents i un conjunt d’articles que situen els dos grans elements rectors de la mostra, el color i la forma, a l’epicentre de la recerca i l’assoliment de la plenitud de l’obra artística.

Affiche Van Gogh

Van Gogh, d’una banda, i Cézanne, d’altra, són els pintors de referència iniciàtics.  En el cas de Van Gogh i els pintors que inclou la mostra “De Van Gogh a Bonnard”, a Marsella, s’observa com l’impacte de la llum condiciona la composició dels quadres en relació amb els indrets que esdevenen escenari artístic: Van Gogh i Gauguin a Arles, Cézanne, Derain i Matisse  a L’Estaque, Monet i Renoir, Camoin i Marquet a la costa Blava, Paul Signac i Manguin a Saint Tropès; Maillol, Matisse i Derain a Cotlliure i al Rosselló, Matisse a Niça, Valloton a Arles i Soutine a Cagnes i a Vença… Més enllà d’aquests paisatges en els que s’inspiren els artistes des dels respectius corrents estètics – impressionisme, fauvisme… – sorgeix el paisatge ideal de l’Arcàdia mediterrània, tan propera, formalment, al Noucentisme.

Cézanne, Le golfe de Marseille vu de l’Estaque (1878-1879), Musée d’Orsay, Paris

Cézanne s’ereigeix en la figura central i el protagonista del debat entre la forma i el color en determinar que quan el color es produeix en tota la seva riquesa la forma assoleix la plenitud. Aquest és el fil conductor de la mostra d’Aix, “De Cézanne a Matisse”, en la que els diferents apartats en què es desenvolupa recorden la paternitat de la pintura moderna que li atribuí Picasso en una frase feliç: Cezanne és el pare de tots nosaltres, sentencià. El cubisme acolorit, la construcció del fauvisme, el desenvolupament dels quadres amb el tema dels i les banyistes – la relació de l’estructura del cos humà en relació amb l’estructura de la naturalesa… -;  la pintura colonial, successora de l’orientalisme; les incursions a Ceret i Cotlliure amb l’escapada fins a la platja de Cambrils de Joan Miró; els paisatges del Sud; Matisse a Niça; la visió obscura del surrealisme i de l’expressionisme – fantàstic Max Beckmann!-; el Picasso d’entreguerres, el Dalí de la postguerra fent memòria de l’abans amb l’esplèndida Pesca de la tonyina (1966-1967) Lectures que es multipliquen per a un espectacle de la contemplació.

Salvador Dalí, La pesca de la tonyina (1966-1967). Fundació Paul Ricard, Bandol (França)

Salvador Dalí, La pesca de la tonyina (1966-1967). Fundació Paul Ricard, Bandol (França)

Mereixen esment a part dues consideracions. L’una, la presentació del debat entre figuració i abstracció en la postguerra europea. Dues, la necessitat d’internacionalització de la pintura catalana més enllà de Picasso, Dalí i Joan Miró. Una darrera, també, sobre la riquesa i qualitat de la gran pintura europea en la que l’arc mediterrani esdevé paisatge, motiu i referent.

One thought on “El gran taller del Sud (I)

  1. Retroenllaç: Els valors patrimonials de Sitges | Quadern de Terramar

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s