Home
Els cartells dels 45 anys del Festival Internacional de Cinema Fantàstic exposats al Saló Blau del Palau de Maricel, Sitges

Els cartells dels 45 anys del Festival Internacional de Cinema Fantàstic exposats al Saló Blau del Palau de Maricel, Sitges

El cartellisme en tant que llenguatge gràfic, visual i artístic compta amb una llarga tradició relacionada amb les festes i esdeveniments de la Vila. Des del cartell fet a quatre mans per Santiago Rusiñol i Miquel Utrillo per la Festa Major de 1897, fins els del Corpus, el Ralli, la Festa de la Verema, els del desaparegut Festival Internacional de Teatre o els del Festival Internacional de Cinema Fantàstic, entre altres.

Amb motiu de la 45a edició d’aquest darrer durant els dies del Festival s’ha obert la mostra Sitges 1968. 45 anys de cartells del Festival al Saló Blau del Palau de Maricel, organitzada pel Festival i pels Museus de Sitges. El corpus principal el configura la col·lecció de l’Arxiu Històric de Sitges, complementat amb aportacions de la col·lecció de Rafael Ibàñez. És un conjunt lluït, interessant i que ofereix no poques lectures. Com a activitats complementàries de l’exposició els Museus de Sitges han organitza el taller familiar El Fantàstic entra als Museus i recorden al públic que l’exposició Cinetik, de la Fundació Stämpfli, tanca les portes a finals d’aquest mes d’octubre. Amb la mostra dels cartells els Museus de Sitges inicien la seva col·laboració amb el festival de cinema, tal com s’esdevé amb altres esdeveniments i festes del calendari local, amb la perspectiva de continuar-la en futures edicions incrementant una oferta atractiva i de qualitat que vinculi el Fantàstic a les activitats culturals i patrimonials. 

Visitant l'exposició amb el director del Festival, Angel Sala, i el director de la Fundació organitzadora del certamen, J. L. Galán

Visitant l’exposició amb el director del Festival, Angel Sala, i el director de la Fundació organitzadora del certamen, J. L. Galán

El recorregut per la cinquantena de cartells penjats al Saló Blau posa de manifest diversos aspectes de l’evolució d’aquest esdeveniment des del ja llunyà 1968, quan un grup de sitgetans van organitzar el I Festival de Cine, Foto, Audiovisión, que l’any següent es va convertir en la II Semana de Cine Fantástico y de Terror. El terror va ser durant uns anys el nucli dur del festival, conegut popularment com “el cine de terror”, i aquesta és una denominació que encara comporta un cert llast pel seu caràcter reduccionista. El fantàstic, que com a gènere, engloba el terror però també la fantasia, el sobrenatural i la ciència ficció en una gamma amplíssima de produccions cinematogràfiques, no esdevé el reclam definitiu del cartell fins 1983. Un altre element constatable és el canvi de llengua, en castellà fins a 1980.

Els cartels dissenyats per Bruno, a mitjans dels anys setanta.

Els cartels dissenyats per Bruno, a mitjans dels anys setanta.

Però potser el més atractiu per als centenars de visitants que aquests dies hi han passat – 1.500 fins el primer cap de setmana – és el vessant artístic i visual del cartell. S’observa un marcat predomini gràfic en els primers, obra de Lluís i de Jordi Albors. D’altres són reinterpretacions oníriques i surrealistes, com els tres cartells pintats per Bruno, que el 1976 remet directament a un dels films més surrealistes de Luis Buñuel i el 1977 als quadres de Hyeronimus Bosch, o el cartell que el 1985 resitua una imatge de René Magritte. Entre les composicions dels darrers anys relacionades amb els diferents leitmotivs de les edicions del festival, s’observa una àmplia proposta artística acordada amb l’especificitat del gènere: el ressò de Psicosis el 2003, de Tiburón el 2005, de La llavor del diable enguany… Res no hi és gratuït i tot queda explicat, justificat i interpretat en clau cinematogràfica i fantàstica.

museus6
Em guardo per al final la imatge perfecta que em va seduir des del primer dia que la vaig veure, ara reconvertida en logo del festival: la del kingkong i els avions estratègicament situats al costat de La Punta, icona indefugible i referent universal de Sitges, amb una retolació on les ís són substituïdes per un altre dels nostres referents com són les palmeres, tot el conjunt en negre sobr blanc. D’una simplicitat i una eficàcia totals és la imatge que arrodoneix la relació entre el Fantàstic i Sitges, una relació a hores d’ara perfectament simbiòtica.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s