Home

 

Arnold Böcklin, "L'illa dels morts" (1868)

Arnold Böcklin, “L’illa dels morts” (1868)

També l’Illa dels morts ens ve a trobar arreu.

A Sant Michele la laguna és fosca.

Horabaixa, al portal de can Miró,

l’aigua és somort mirall de tots els blancs,

blocs de ciment empresonant xiprers.

A dins, gossos en blau udolen,

fúria rogenca i grocs,

neden les sípies morades amniòtiques.

Reposo davant de l’home que pinta la ciutat

i una perduda em fibla la sentida.

Tota jo seré dolor des d’ara.

Calla gent i ningú no em diu res

mentre tu enfiles la ruta de Caront.

De Sang presa (2011)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s