Arnold Böcklin, “L’illa dels morts” (1868)
També l’Illa dels morts ens ve a trobar arreu.
A Sant Michele la laguna és fosca.
Horabaixa, al portal de can Miró,
l’aigua és somort mirall de tots els blancs,
blocs de ciment empresonant xiprers.
A dins, gossos en blau udolen,
fúria rogenca i grocs,
neden les sípies morades amniòtiques.
Reposo davant de l’home que pinta la ciutat
i una perduda em fibla la sentida.
Tota jo seré dolor des d’ara.
Calla gent i ningú no em diu res
mentre tu enfiles la ruta de Caront.
De Sang presa (2011)
M'agrada S'està carregant...
Relacionats