Home
Autoretrat dels còdols, per Miquel Ruiz Avilés (2013)

Autoretrat dels còdols, per Miquel Ruiz Avilés (2013)

En companyia d’ombres

Per a Miquel Ruiz Avilés

 

Tu, entre el sembrat i les ombres,

o ets l’ombra arrecerada a l’escuma dels dies?

Neu i arena,

fangar i asfalt,

conreu, rostoll, arbreda,

paviment recobert de fulles de tardor,

paisatge estricte.

 

Camallarg, ben cofat,

o arrodonit per l’ull irònic de la càmara,

¿què hi fas projectat sobre els murs d’una església barroca

al caire dels poemes

que acompanyen el ròssec de les nostres paraules?

– Sóc com vosaltres i, entre vosaltres, sóc

ens has dit amb un punt de remuc, enuig i vehemència.

¿O us heu cregut que us abandonaria,

orfes d’una existència en múltiples paisatges,

aiguabarreig de somnis

i l’osmosi incessant de vida i versemblança?

 

Un cor que batega i que t’esguarda

prosegueix el decurs de tantes ombres

vivint únicament en el poema.

 

 

Mentre durava la presentació del tercer número de Poetari a la capella de l’antic hospital de Santa Caterina de Girona, el vespre del 29 de novembre de 2013.

 

Autoretrat en plena acció, per Miquel Ruiz Avilés (2013)

Autoretrat en plena acció, per Miquel Ruiz Avilés (2013)

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s