Home

Miquel Ruiz Avilés, Jugant amb la tardor, 2014

Miquel Ruiz Avilés, Jugant amb la tardor, 2014

Acarem la recta final de l’any quan els dies sembla que passin encara més de pressa i que no calgui empènyer l’any perquè va rodolant per si sol pel pendís dels crepuscles encesos dels darrers dies de tardor. D’aquí a ben poc passarem pel portal del solstici d’hivern cap a les minves de gener i el fred més clar i lluminós dels dies de l’any sitgetà. Tot retorna en el cicle de la natura, per més que la vida mecanitzada i la realitat virtual ens la desdibuixin a estones. Quan ens aturem al Baluard una tarda de novembre per contemplar com el sol encén la posta i ens regala la gamma completa de roigs i virolats fins que la tarda es clou en la foscor vol dir que encara sabem dels vincles amb la terra. Ens deixem commoure per un espectacle que no controlem i que ens deixa el regust de saber que més enllà dels motors, i dels bits i de la virtualitat conservem la capacitat de contemplar i meravellar-nos amb els mateixos espectacles naturals de fa segles.

Marga Domingo, Posta de sol (2013)

Marga Domingo, Posta de sol (2013)

Passar el dia i empènyer l’any no és altra cosa que adonar-nos que els fulls del calendari giren a la velocitat variable de les edats i les rutines. Una velocitat que per a uns és un compàs de quatre per quatre i per altres és un vertigen xuclador. Els darrers dies de desembre són proclius a aquestes reflexions. Van envoltant-nos a mesura que el vesc, el grèvol, el galzeran o les ponsèties fan acte de presència a les botigues de plantes i flors i als mercats estacionals que anuncien dies de festa. També són dies propensos a fer balanços de fi d’any i bons propòsits per a començar el següent. Per treure el suro, el cel de paper i les figures de fang i buscar l’indret de la casa, que sol ser el mateix de sempre, per construir aquesta representació d’un món plàcid i atàvic com és el del pessebre.  La segona o tercera setmana de desembre el dia i l’any es van empenyent amb els rituals propis de la temporada.

Miquel Ruiz Avilés, Últims dies de tardor a l'Empordà, 2014

Miquel Ruiz Avilés, Últims dies de tardor a l’Empordà, 2014

Són rituals que ens construïm a mida del hem estat i del que som i que, com tots els rituals, tenen el seu tempo i es distribueixen amb una cadència tan indefugible com inevitable i contundent. Les fires de Santa Llúcia; la del Gall, a Vilafranca; el proveïment de torrons i neules; l’aparició del tió i de les figures de pessebre; la molsa, el vesc, les branques oloroses de mata; la Nit i el dinar de Nadal i el de Sant Esteve; els Pastorets;  la nit i el dia de Cap d’Any; la carta als Reis, la cavalcada i  l’estrella amb cua… i  els rituals de grup que anem incorporant.

Miquel Ruiz Avilés, Matí de fred a la Devesa, 2014

Miquel Ruiz Avilés, Matí de fred a la Devesa, 2014

Entre aquests n’hi ha un que, pel que sé, fa més de trenta anys que se celebra ininterrompudament. A mitjans anys setanta anaven dos amics pel carrer i van trobar una panera de mida considerable, buida,  però en bon estat. – Mira, una panera. – Fa goig. – En faria més si fos plena. – I perquè no l’omplim nosaltres? – No estaria malament. – I a més la podem rifar. – Bé. – I per la rifa podríem fer un sopar. – I a qui li toqui, que l’any següent l’ompli i organitzi el sopar a casa seva. – Vale. – Doncs jo aviso tothom. Tothom van resultar ser un total de dotze amics que, des de llavors, any rere any, han celebrat el denominat “Sopar de la panera”, amb la particularitat que trenta-tres anys més tard encara són les mateixes persones, tothom hi és i per més que la descendència hagi proliferat amb escreix, són només ells dotze. La panera ha estat farcida amb tota mena d’ingredients nadalencs cuidant sempre que fossin productes de proximitat, de denominació d’origen segons qui fos l’encarregat d’omplenar-la (enguany sembla que  hi ha una ampolla de Malvasia de l’Hospital de les del Centenari)  i que no hi falti cap dels elements que configuren l’imaginari d’aquests dies. Per deixar testimoni del passar el dia i empènyer l’any que és, al capdavall, el destí de la vida humana mai no hi manca el Calendari del Pagès.

images

Que tinguin molt bones Festes, no es perdin els Pastorets i esperem que el 2014 no ens porti més que coses bones!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s