Fotografia de Vicenç Morando (gener 2014)
L’esperança és el darrer que és perd entre el pas dels dies i el primer que s’invoca a les envistes de Cap d’Any. Hem deixat enrere una anyada més aviat malastruga i emmaranyada, immersa en una crisi d’incompetències i en un excés de males voluntats però també hi ha hagut hores il·luminades. Com les de l’encesa de l’estelada i la Via Catalana en la vida col·lectiva del país. Com les de les realitats que a diferents escales ens han donat les petites i grans alegries que cadascú desa al cor i a la memòria de les pròpies vivències. Com les dels projectes que tenim a més de mig camí i que ens esforcem per portar a bon port i que anem posant al sac sense que esdevinguin llast sinó un impuls per cobrar noves forces quan de vegades sembla que se’ns acabin. L’any que hem deixat enrere ha tingut molt de tot això.
Potser perquè, a més, el número era més aviat lleig, l’hem acomiadat amb ganes obrint la porta de bat a bat a 2014, que és un any d’esperances de moltes menes. La més important per al país és la de poder anar a votar pel nostre futur, exercint el dret més democràtic com és el de poder manifestar la lliure opinió. Altrament, commemorarem el Tricentenari dels fets de 1714 amb voluntat i visió de futur i amb un exercici de memòria, coneixement i creativitat que s’estén en una àmplia programació per tot el país. De Sitges estant és un any d’esperances en l’àmbit cultural i patrimonial pel que suposa la reobertura dels museus del Cau Ferrat i de Maricel, l’inici de les obres de reforma de la Biblioteca i del Casino Prado – dos dels més emblemàtics edificis del Noucentisme a Sitges -, així com la posada en marxa d’altres projectes culturals que els propers mesos s’aniran configurant. Sitges és una vila culturalment rica i activa amb un capital patrimonial, creatiu i humà ben divers; un capital que continua creixent, amb importants reptes per assolir, inèrcies per vèncer i valors per enfortir i consolidar. 2014 és un any d’esperances per la nova singladura d’aquest setmanari centenari que mereix l’esforç i el suport de tots; L’Eco de Sitges, amb cent-vint-i-vuit anys d’existència, és un patrimoni col·lectiu que emprèn un important gir vers la ruta del futur. Esperances, també, per a tots i cadascun de nosaltres de progrés, de desenvolupament i de fer front a la crisi i a totes les crisis amb el que podem aportar des de la pròpia voluntat, disponibilitat i sistema de valors. Moltes d’aquestes coses altres anys les he expressades amb el format de la carta als Reis. La carta els l’escriuré des de l’àmbit privat demanant, entre altres coses, que les esperances esdevinguin realitats i que s’acompleixin totes les causes nobles.
Bosc de Delville, ofensiva de la Somme, juliol de 1916. Fot. d’Ernst Brooks. Imperial War Museum collection
De la llista de commemoracions de 2014, a més del Tricentenari, en voldria destacar dues. Una, la de l’inici de la Primera Guerra Mundial que durant quatre anys va assolar el continent i va marcar un dràstic canvi d’època i de mentalitats.
El poeta Joan Vinyoli (1914-1984)
Quadern de Terramar Blog&Web de Vinyet Panyella 