Home
La primera edició del Llibre de Sitges anava acompanyada d'un perfil de Ramon Planes per Durancamps

La primera edició del Llibre de Sitges (1952) anava acompanyada d’un perfil de Ramon Planes per Durancamps

Estimat Ramon,
Toquen efemèrides i commemoracions i a Sitges aquests dies es parla de tu. Ja fa vint-i-cinc anys que reposes al cementiri de Sinera, que és tan bonic com el nostre i, a més, mira obertament a mar. Els xiprers són, potser, més alts i abundosos. El recinte guarda aquella tonalitat de fosc silenci verd que va captivar el poeta que el va immortalitzar al llibre homònim, Cementiri de Sinera. A mi m’hauria agradat més que reposessis al cementiri de Sitges però la vida dóna més tombs que els cavallets de la Fira i a tu et va dur a passar els darrers anys lluny del teu Sitges però al davant de la mateixa mar.
Sitges, anys cinquanta

Sitges, anys cinquanta

Del teu Sitges en queda el record i les pàgines que en vas escriure. Les novel·les, els assaigs, la història cultural i les columnes a L’Eco constitueixen el Sitges del teu temps: el dels anys trenta, quan eres un jove intel·lectual de l’Ateneu El Centaure i el més petit de la gran colla de L’Amic de les Arts, i el temps de l’home madur que, sentint-se “un ésser derrotat”, es va posar a escriure la història cultural de la Vila des dels Luministes fins a aquella postguerra de clarobscurs que et va tocar de viure. Sovint penso que en la complexitat difícil d’aquells dies va ser quan vas decidir salvar la memòria del que havia valgut la pena i havia configurat el Sitges que estimaves. Salvant la teva memòria vas salvar la de tots i gràcies a tu tenim fonamentats uns anys en què, tot i les escassedats i les contradiccions, prevalia el valor de les arts, de la creativitat i de l’entusiasme. Pensar i escriure sobre això els anys de la postguerra, enllaçar una tradició estroncada i ja perduda amb una Antologia de Sitges (1950-1956) que aspirava a aplegar els millors continguts elevats a la categoria de revista cultural va constituir el teu particular oasi. Escrivint-ho, a més, entomaves el testimoni de la continuïtat i la voluntat de transmetre. El teu Sitges va enllaçar amb el transcurs de la teva vida fins la transició i els primers anys de la recuperació de les institucions catalanes d’autogovern que va tenir el goig de poder presenciar en tant que ciutadà de la Catalunya autònoma.
Ramon Planes, Llibre de Sitges (1952)

Ramon Planes, Llibre de Sitges (1952)

Ja veus que t’escric des de les pàgines de L’Eco, ben diferent del que tu vas nodrir durant dècades deixant-hi la teva empremta literària i moral. Vas ser tot un referent. Tu, que ho sabies, t’ho prenies amb una certa displicència, amb la  irònica bonhomia que era cosa del teu estil. Aquest Eco d’ara és un dels símptomes del canvi dels temps i no em refereixo només a qüestions del disseny.
images-2
Quan et vas retirar cap al cementiri de Sinera jo estava preparant una memòria per anar a treballar a la Biblioteca de Catalunya. Ara treballo als Museus de Sitges. T’hi tinc d’escriptor de capçalera però, sobretot, com a exemple ciutadà per com actuaves de consciència crítica en favor dels nostres museus en temps que van arribar a ser crítics. El dia en què s’escrigui la història dels museus de Sitges els teus llibres i els articles de la teva columna “Carnet del caminant” que signaves amb el nom de ploma de Tirant constituiran materials de primera referència.
Santiago Rusiñol, per ell mateix, a cura de Ramon Planes (1971). Una primera fita sobre la literatura autobiogràfica de Rusiñol

Santiago Rusiñol, per ell mateix, a cura de Ramon Planes (1971). Una primera fita sobre la literatura autobiogràfica de Rusiñol

Parlant de llibres, ja fa deu anys de la reedició del Llibre de Sitges que va publicar el Grup d’Estudis Sitgetans (2004). Penso que de mica en mica hauríem d’anar reeditant els altres, en especial una edició anotada d’aquell Modernisme a Sitges (1969) que tantes satisfaccions et va donar des de que una Nit de Santa Llúcia te’l van guardonar amb el Premi Josep Yxart 1968 i que és encara avui un referent imprescindible; hi he començat a posar fil a l’agulla. També guardo el full on em vas posar deures amb el títol de “El Noucentisme a Sitges”.
Tot plegat és per dir-te que no t’oblidem. Que Sitges ha canviat, i molt, però que la mar és la mateixa que banya el turó del cementiri de Sinera. Que enyorem el teu civisme discret i convicte i el teu exemple moral que, per més temps que passi, no porta data de caducitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s