Home

 

 

Foto Sitges Press

El Pont Domènech, reconstruït i de festa. Foto Sitges Press 

Les celebracions tenen capvuitada abans i després i és per això que vam començar la celebració de la Diada de Sant Jordi amb la presentació del nou poemari de Joan Duran, Extrema llum a la llibreria La Malvasia de Llibres. Auditori ajustat i comfortable i públic totalment entregat perquè el poeta té un entorn tan fidel com entusiasta. Extrema llum és la llum extrema convertida en versos, claror que és paisatge, llum dels cossos i de la consciència i, entremig, el trànsit de vida i plenitud perquè tot viu i mor en el poema. Sisè poemari de l’escriptor en el que invoca l’absolut des de l’equilibri, ajustat entre la contemplació i la interrogació que aflora cercant l’ajut de la paraula per a fixar l’instant on neix i s’estableix tota poètica, que és l’únic “que pot omplir l’existència dels éssers.”

Extrema llum (Sitges)

De poeta a poetes. La Diada de Sant Jordi ha començat amb una convocatòria a la Masia de Can Cabanyes de Vilanova, actualment seu del Consell Comarcal del Garraf, per a una lectura de l’obra de Manuel de Cabanyes, apuntalada per fragments del seu aparat crític, i del poeta Joan Vinyoli amb motiu del seu centenari. Alguns dels escriptors sitgetans ens hi hem trobat sota el sol ostensiblement prepotent del matí; la combinatòria entre Cabanyes i Vinyoli s’ha esdevingut en perfecta alquímia.

pontdomenec-antic

L’antic Pont Domènech, al Passeig de la Ribera

Al llarg del dia la flamant reconstrucció del Pont Domènech a la Ribera sitgetana ha lluït atractiu i d’espai d’acolliment dels actes institucionals de la Diada de Sant Jordi a Sitges. Disfrutar del Passeig modernista rematat amb el Monument al Greco és un privilegi i haver donat la benvinguda definitiva al Pont Domènech reinstal·lat al lloc d’on no hauria hagut d’haver estat suprimit mai, un encert. De mica en mica l’hauríem anat fent una mica més nostre a mida que el pas dels dies, acompassat amb el nostre trànsit Ribera ençà i enllà, hagués anat prenent el caire de la rutina. Però ha estat molt millor aprofitar l’avinentesa de Sant Jordi amb el Passeig ple de parades de llibres i de roses i de gent, per atorgar-li carta de consolidació en ple paisatge urbà. Així, el Pont ha acollit la taula institucional on els autors i autores sitgetans han signat a cor què vols. Potser el dia d’avui, de compra directa dels llibres, ens haurà fet baixar posicions el rànquing de vendes d’Amazon en el que Sitges figura com a primer lloc d’adquisicions de llibres per via electrònica – segons el reportatge de televisió fa pocs dies. Sigui com sigui, en algun dels estands més fidels i arrelats com el del Grup d’Estudis Sitgetans les vendes han igualat o superat les d’anys anteriors, i jo no sé si això és indicador de recuperació econòmica en termes generals o locals o es tracta d’un fenomen puntual i entusiasta.

El públic assistent a la lectura poética de "Sitges en vers"

El públic assistent a la lectura poética de “Sitges en vers”

El Pont ha estat també l’escenari on per tercera vegada hi ha tingut lloc la lectura del Sitges en vers, on poetes i lectors han desfilat recitant obra pròpia o aliena per acabar amb la lectura conjunta del “Si de nit”, de Joan Vinyoli, amb una certa cadència de sonoritat.

SITGES EN VERS 2014

Els meus llibres adquirits o regalats s’han concretat en tres o quatre títols plenament acordats amb una de les efemèrides de l’any: 1914-1918, un tema dels que no s’acaben i que ja m’ocupa tres prestatgeries llargues.

Joaquim Mir, Roses

Joaquim Mir, Roses

I les roses… Dimarts en vaig rebre un ram magnífic que m’acompanya al llarg de la meva perllongada jornada laboral. Avui n’he rebuda una de sucre però no goso comprovar la seva qualitat comestible. Fa pocs dies, contemplant un jardí pintat per Joaquim Mir em van venir al cap els primers versos del poema que finalment he escrit per a aquest Sant Jordi, sempre les roses quan esclata l’abril, la llum intensa i alta, al bronze de les albes, vora el corall i l’ambre, prop de la mar blavissa, guanyant la claredat. Sempre les roses…

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s