Home

 

imagen-29b-0

 

 

Los traductores somos los esclavos negros en las plantaciones de la literatura.

Juan José del Solar

Tenia una veu prima i delicada: suaument afilada. De pell fina i fosca i cabell ondulat, mai no li vaig sentir un to més alt, ni quan parlava amb veritable passió sobre els seus poetes preferits o sobre la bellesa de El Griu, quan Joan Vinyoli en va veure la publicació un llunyà 1978. Les nostres eren converses de tren quan els trens no passaven tant seguits com ara i quan les obres de l’estació de Sants mantenien els passatgers amb aquella incògnita permanent de no saber per quanta estona el tren havia d’estar aturat entre El Prat i Sants. Trens amb els seients d’escai de color verd amb vagons inundats pel fum dels fumadors i la calefacció rabiant d’escalfor als hiverns. En Juan era l’home impassible a les sempiternes males passades de la Renfe, contra les quals resistia sempre amb un llibre a les mans.

Vaig veure per primer cop Juan del Solar no pas al tren sinó en un intent de taller literari congriat al voltant de l’escriptor xilè José Donoso, resident al Sitges dels anys setanta. I va ser gràcies a Juan del Solar que vaig conèixer personalment Joan Vinyoli després que li havia manifestat com m’agradava la seva poesia. S’havien conegut a la feina de l’Editorial Labor i la seva comuna passió per la llengua alemanya, que tots dos dominaven, els havia fet més amics. De tant en tant Vinyoli el visitava a Sitges; dinaven plegats en algun restaurant i anaven a fer el cafè al Retiro i, d’allà, passaven la la tarda de conversa al piset que en Juan tenia llogat al carrer Barcelona, al costat del Cable. En una d’aquelles estades vaig comparèixer a mitja tarda i tots tres vam anar parlant fins que es va fer fosc. Anys setanta.

Els veig tots dos de lluny i ja per sempre. Carrer de la Palma amunt, en Juan del Solar caminava prenent del braç el vell poeta, no fos cas que s’entrebanqués i anés a parar de cap als escocells dels arbres que hi quedaven. En Juan l’acompanyava a l’estació i l’ajudava a pujar al tren. Sovint el deixava ben instal·lat i baixava per dir-li adéu des de la finestra de l’andana. Però no tenia res d’estrany que s’assegués al seu davant i continués el viatge fins a Barcelona. Un cop allà, enfilaven tots dos cap al carrer Balmes cantonada Provença i pujaven al tren de Sarrià fins a la Via Augusta i en Juan deixava en Vinyoli a la porta de casa, assegurant-se que sí, que ja hi era, i se’n tornava a Sitges en el darrer tren. Vinyoli li va dedicar diversos poemes. Al cap de vint anys de viure a Catalunya, Juan se’n va entornar al seu Perú natal. Una embòlia cerebral el va deixar paralitzat de mig cos però ell va continuar fidel a les lletres i als amics. Aquesta primavera se l’ha endut ja per sempre.

Juan del Solar es guanyava la vida com a traductor de l’alemany i va treballar per a diversos editors com Muchnick, Anagrama, Tusquets, Plaza & Janés o Galaxia Gutenberg. Gràcies a ell el públic d’Espanya i Iberoamèrica, va poder llegir una vuitantena d’escriptors germanoparlants com Franz Kafka, Friedrich Dürrenmatt, Hermann Hesse, Ernst Jünger, Joseph Roth, Franz Werfel, Alfred Kubin, Robert Walser, Bertoldt Brecht, Thomas Mann, Elias Canetti, Herta Müller i Ingeborg Bachmann en un castellà excel·lent. Per tota una vida dedicada a la traducció va ser guardonat a Espanya i Alemanya. La llegenda diu que Juan José del Solar havia volgut aprendre l’alemany per poder llegir el llibret de La flauta màgica… i jo ben m’ho crec.

La darrera vegada que hi vaig estar en contacte va ser fa uns cinc anys, amb motiu de l’edició de la biografia de Joan Vinyoli escrita per en Pep Solà, que me’n va donar l’adreça electrònica. He rellegit els quatre correus que ens vam enviar. Guarden un profund regust de llunyania.

 

One thought on “Juan José del Solar, de lluny

  1. En Juan del Solar, com tu mateixa, va passar pel meu programa al Canal Blau, L’amic escriptor… En guardo un bon record, i el teu memorial li fa justícia com a traductor i com a persona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s