
Primer d’any, per Joan Vinyoli
He sortit a voltar pels carrers de la matinada, he mirat els horts de la nit freda que Continua llegint
He sortit a voltar pels carrers de la matinada, he mirat els horts de la nit freda que Continua llegint
Vora la mar Al cim d’un promontori que domina les ones de la mar, quan l’astre rei cap a ponent Continua llegint
L’estiu van ser per mi durant uns anys els llibres amb cobertes de color taronja que et manllevava sempre Continua llegint
L’estel fugia i el foc moria: cendra tots dos ens han deixat. Dintre l’albada la posta nia. Només els Continua llegint
XI – Oh després de l’amor, necessito la mar, el vaivé de l’onada, l’aigua de Continua llegint
Pot ser cosa dels ulls, però puja del fons, inesperadament, cap a lligar-nos més. Vida que es fa cap a Continua llegint
Per què paraules? Aquest blau intens del mar és prou. Miro la ratlla fixa de l’horitzó, mar grandiós, i Continua llegint