El Domini màgic de Joan Vinyoli

  De vegades el títol d’un llibre, ni que sigui de poesia, depassa el seu estricte àmbit per esdevenir tot Continua llegint →

Rembrandt, per Joan Vinyoli

  Fosc en la nit, tot sol, em mires i t’escrutes a tu mateix; han mort els qui estimares; podereges, Continua llegint →

Llibre d’Amic, XV, “Hoste meu…”, de Joan Vinyoli

    Hoste meu, dorms a la galeria; canten ocells però no et desperten: tu sempre vetlles i veus la Continua llegint →

He caminat fins arribar al profund, per Joan Vinyoli

    He caminat fins arribar al profund del bosc de la paraula, per on llisquen les aigües del silenci; Continua llegint →

Any d’esperances

  L’esperança és el darrer que és perd entre el pas dels dies i el primer que s’invoca a les Continua llegint →

Primer d’any, per Joan Vinyoli

    He sortit a voltar pels carrers de la matinada, he mirat els horts de la nit freda que Continua llegint →