Home

>

Quan la Joana va veure marxar en Cebrià cap al front a la lleva de l’estiu del 1938 no sabia del cert si el veuria mai més però va voler creure que tornaria. Ell formava part del contingent d’infanteria pura i dura, carn de canó de trinxera com tants d’altres homes casats i pares de família mobilitzats gairebé fora de l’edat d’anar al front. A en Cebrià li va tocar i va marxar cap a l’Ebre casat i pare d’una criatura. No havia mostrat cap dèria política; al seu entorn hi havia anarquistes teòrics, gent catalanista, catòlics poc significats.

La Joana era filla de vídua i vidu casats en segones noces i la viudetat va esdevenir el fat que la va relligar la vida perquè en Cebrià no va tornar. Havia rebut unes poques cartes per les que sabia que el seu home havia sobreviscut els dies més durs de la batalla de l’Ebre. A mitjans de gener va arribar un comunicat oficial, estàndard i imprès que li anunciava la mort del marit i se li va fer saber que no se li podien enviar els objectes personals. Ella va desar les cartes, algunes fotografies, la notificació i va conservar-ne l’estimació i el record en l’únic indret on podien sobreviure, que és cor endins. Un mig germà la va acollir a casa seva. Li van oferir feina al mateix barri, a la fàbrica on havia treballat en Cebrià, una de tantes com hi havia a la Costa de Llevant on el tren parteix pobles i ciutats deixant la platja i les fàbriques a una banda i la població a l’altra. Després, el silenci. Joana va fer tot el que va poder per sobreviure, no cercar culpables i procurar que la filla no ho patís.
Va passar temps i la noia es va posar a festejar amb un dels xicots del mateix carrer, nét de fusters i pescadors, que treballava en una altra de les grans fàbriques de la ciutat. Un home llest i actiu, ràpid de gest i pensament, que ben aviat es va guanyar la confiança dels directius de l’empresa. Es van casar i tan punt van tornar del viatge de nuvis va enviar la muller a cercar la seva mare perquè deixés la fàbrica i visqués amb ells, de manera que les protestes de la Joana no van valer per res. Van arribar criatures, dues mosses i un minyó i ara que la Joana té noranta vuit anys, és tot un caràcter i conserva els ulls vius i l’elegància natural de sempre, ja en fa uns quants que a casa tornen a ser els tres dels primers temps.
La Joana ha parlat sovint d’en Cebrià als néts perquè li dol que no en tinguin memòria i ara ho fa amb els fills dels néts, que s’interessen per tot, explicant-los anècdotes casolanes i records familiars. Però no els ha parlat ni de la guerra ni de la mort. Ara sap, perquè li ho va dir un company que havia estat a la mateixa unitat i que ho va viure gairebé en directe, que en Cebrià no va morir en cap assalt ni a la trinxera sinó del tret que li va disparar a sang freda un comisari. Li havia trobat un rosari a la butxaca. Un cop el va haver assassinat li va robar l’anell de casat sense cap escrúpol. Ella s’ho havia guardat durant tota la vida fins que fa un temps li ho va contar a la néta petita, que la visita tant com pot.
I ara, als noranta-vuit anys, li confessa que de fa un temps somnia amb en Cebrià. Li deixa ben clar, això sí, que somnia, no fos cas que es pensi que el cap li marxa a tres quarts de quinze. “I, saps, somnio, per exemple, que de tant en tant el deixen sortir del cel, allà on el tenen, i ell pot venir aquí, però ha de treballar. No pot venir a passejar o a no fer res. I en Cebrià ve i treballa, de matinada, en un forn de pa. Fa croissants i pastes i quan és l’hora que m’he de llevar, me’ls porta. Quan em desperto no hi és mai. Però quan esmorzo me’n recordo.”
El dia de Cap d’Any la Joana en compleix noranta-nou. M’agrada pensar que ho ben celebrarà sentint l’estimació de la seva família i que recordarà en Cebrià, el marit que la guerra li va prendre, amb un amor sense ràbia. I és que la memòria històrica és plena de vivències i de records anònims que, com la Joana, no obliden el que no es pot oblidar sense deixar-se contaminar pel ressentiment i construeixen històries d’amor a prova del embats i del pas del temps.

L’obra que acompanya la història de la Joana és la Maternitat, d’Amedeo Modigliani (1919).

5 thoughts on “>UNA HISTÒRIA D’AMOR I DE MEMÒRIA

  1. >Feliç Any 2010.Passem per moments molt difícils…!!*Plataformes a dojo per a la Identitat i nous partits polítics a Catalunya,que Déu n'hi dó! que provocarà-si Déu no li posa remei- una societat catalana de doble bàndol: el Radicalisme i "Els altres".*Però Sitges i Catalunya-2010 pateixen moments durs i difícils de mena:"Els qui treballen tenen por de perdre el treball.Els qui no treballen tenen por de no trobar-ne treball.Qui no té por a la gana,té por al menjar-.*Els automobilistes tenen por de caminar i els vianants tenen por d'ésser atropellats-.*La Democràcia té por de recordar i el llenguatge té por de dir. *Els civils tenen por als militars,els militars tenen por a la manca d'armes.Les armes tenen por a la falta de guerres-.*N'és el temps de la por: *Por de la dona a la violència de l'home i por de l'home a la dona sense por. *Por als lladres,por a la policia,por a les portes sense "panys",al temps sense rellotges,als infants sense televisió. *Por a la nit sense píndoles per a dormir i por al dia sense pastilles per a despertar-.*Por a les masses,por a la soledat-.Por,molta por a allò que va ésser i a allò que pot esdevenir-.*Por a morir i por a viure-hi…!*I no faltaria més,por a la Vegueria El Penedès i por a la Metròpoli barcelonina-.Bon Any 2010 sense cap por,amiga Vinyet!.

  2. >Tot i que he trigat uns dies en poder llegir la història de la Joana, dir-te que m'ha emocionat i a la vegada també hi he vist un llarg camí de futur!!!! Molt bon any Vinyet!!!

  3. >Gracies Vinyet per fer-me finir l’any amb llàgrimes als ulls per l’emoció de llegir les paraules d’una historia tan comuna i aleshores tan bonica, avui a les dotze de la nit tindre un pensament per la Joana i conseqüentment per a tu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s