Home

Benvolgut doctor Robert,

Ja veu a les envistes de l’Onze de Setembre torna a estar d’actualitat. Enguany tornarà a rebre l’ofrena floral que li dedica el poble de Sitges, que vostè va estimar tant, i que en el que vostè representa referma el compromís amb el nostre país i amb la petita pàtria que és la Vila – “una petita pàtria entre les vinyes i el mar”, escriví Salvador Espriu. Sempre m’ha agradat pensar que el poeta, a més de Sinera, potser també pensava en Sitges. Quan vostè sovintejava la Vila, fos de minyó jugant a la platja, de metge assistint els malalts, de polític estenent els fonaments del catalanisme, de terratinent a Campdàsens o d’estiuejant a la casa que es va construir on hi havia hagut el magatzem de l’antiga fragata, fos com fos, Sitges era una petita pàtria de paisatge idíl.lic, encara que l’emigració i la precarietat de les condicions de vida mostressin el rostre real de la quotidianeitat i vostè l’havia contemplat en tota mena de circumstàncies.

Sitges 1900

En un dels seus discursos pronunciats a Sitges, assimilava el sentiment de pàtria a la de vila natal, “el tros de terra on hem nascut, on hem viscut, on ens hem educat; terra amb els seus límits precisos, els seus horitzons determinats…” com si d’un antecedent d’Espriu es tractés.

Per als sitgetans vostè és més que una presència. Des del seu setial assisteix als actes més brillants de la Festa Major, contempla les anades i vingudes del veïnat i li arriben les intervencions del Ple municipal des d’aquest saló que vostè va moblar i decorar generosament “tal com requereix la importància de la Vila”.

El nou Saló del Consistori de l’Ajuntament de Sitges (1900)

Dels consells que va donar en el lliurament del nou Saló de Sessions – l’únic saló modernista que tenim, juntament amb la planta noble del Cau Ferrat – els successius consistoris n’han anat fent un cas més que relatiu, però sempre val la pena recordar la gran lliçó de municipalisme i de patriotisme que transmeten els seus discursos sitgetans de 1899 i 1900: “Municipis poderosos per sa riquesa, per sa cultura i per son treball donen origen a una nació també poderosa; però tots aquests organismes, fins els més senzills i humils, porten encarnada, a més, una cosa que els fa més grans: la idea de la pàtria o, més ben dit, la mateixa pàtria”…

De tant en tant els rellegeixo i em sorprèn – no sé si aquesta paraula és la més escaient – el to de rabiosa actualitat que reflecteixen. Els problemes són, encara, els mateixos. Canvien els conceptes, canvia la nomenclatura, però el problema sempre és el mateix: “Arrenca del dret que totes les regions tenen de viure una vida autònoma que els permeti el total desplegament de la seva activitat, avui tan fortament cohibida per l’absorció que suposa en règim centralista.” El seu catalanisme ferm i convicte, forjat en el regeneracionisme i en l’esperit humanista i científic i la seva actitud d’entrega incondicional a la causa catalana li van valer el qualificatiu de “sembrador del catalanisme”. Al llarg de més d’un segle la llavor ha donat els seus fruits, i és per això que a Sitges el vam triar com a símbol de tot el que l’Onze de Setembre representa.

Per això enguany tornarem a fer-li l’ofrena floral de la Diada. I no només això: entre altres activitats que tindran lloc a la Vila, tres entitats de caràcter cultural i cívic com són el Grup d’Estudis Sitgetans i la secció territorial del Garraf d’Òmnium Cultural, amb la col.laboració de l’agrupació sitgetana de l’Assemblea Nacional Catalana li han organitzat un homenatge la tarda de la vigília per recordar-lo com a predecessor i com a exemple per al futur. Vivim uns temps molt difícils on el coratge, la convicció i l’esperança fan que recordem la trajectòria que el nostre país ha recorregut i els horitzons que albirem i que, enguany, es resumeixen en una frase: Catalunya, nou estat d’Europa. Estic segura, doctor Robert, que aquest és el millor homenatge que li podem fer.

Vaig publicar la biografia sitgetana del Dr. Robert i vaig editar els seus discursos en aquest llibre, publicat per l’Ajuntament de Sitges (2002) amb motiu del Centenari de la mort del Dr. Robert.

One thought on “Nova carta al Dr. Robert

  1. No només el cor, sinó l’enteniment, em diuen que hi comença a haver prou massa crítica perquè Catalunya esdevingui en un futur no massa llunyà un nou estat d’Europa.
    Abraçades

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s