Home

Folch_i_Torres

A la capvuitada de la celebració de les Jornades Europees del Patrimoni és oportú retornar a la personalitat de l’historiador de l’art i museòleg Joaquim Folch i Torres (1886-1963), creador i director del Museu d’Art de Catalunya i artífex i primer director del Museu del Cau Ferrat. No és la primera vegada que m’hi refereixo ni en serà la darrera, ja que el dia 10 de desembre d’enguany des dels Museus de Sitges li dedicarem una jornada emmarcada en la commemoració del seu Cinquantenari.

Mercè Vidal, Pepe Serra, Pau Verrié i Joan Sureda parlen de Joaquim Folch i Torrres al MNAC (2013). Fot. Frèia Berg

Mercè Vidal, Pepe Serra, Pau Verrié i Joan Sureda parlen de Joaquim Folch i Torrres al MNAC (2013). Fot. Frèia Berg

Fa poc que a la seu del MNAC va tenir lloc una sessió dedicada a Joaquim Folch i Torres i la seva relació amb la internacionalització de l’arta català. Hi van prendre part Mercè Vidal, la seva biògrafa i comissària de l’Any Folch i Torres, juntament amb Mercè Montmany; el director del MNAC, Pepe Serra i dos historiadors de l’art que l’havien conegut i tractat com Pau Verrié i Joan Sureda. El lloc no podia ser més indicat: la sala Huguet, dedicada a l’art gòtic i presidida pel Retaule de Sant Cugat i la taula de la Marededéu dels Consellers. El públic assistent, vinculat tant al museu com al col·leccionisme, la historiografia de l’art i la cultura, coneixedor en bona part de l’obra de Folch i Torres va tenir l’oportunitat de visionar un interessant vídeo d’uns trenta minuts de durada que sintetitza la gran aportació del personatge a l’estudi, preservació i salvaguarda del patrimoni del país.

Joaquim Folch i Torres (el primer a l'esquerra) a Sant Climent de Taüll (1920)

Joaquim Folch i Torres (el primer a l’esquerra) a Sant Climent de Taüll (1920)

Vidal, Verrié i Sureda van situar Folch i Torres en el context de l’època des de diferents vessants. Vidal va destacar la seva visió moderna i avançada de la museografia tal com l’havia apresa en el viatge europeu de 1913, becat per la Junta de Ampliación de Estudios i la solidesa i solvència de la seva formació; el rigor del seu treball en la que va ser la primera metodització catalogràfica de les obres d’art, i la visió de país a través del pla de museus que va elaborar culminat en la creació del Museu d’Art de Catalunya, inaugurat el 1934 al Palau Nacional – edifici construït per a l’Exposició Internacional de 1929 -. Joan Sureda va contrapuntar la personalitat de Folch i Torres mostrant fins a quin punt va posar en pràctica la seva visió d’estat en l’àmbit patrimonial i museístic. Pau Verrié va evocar la seva figura emblemàtica de polític cultural concretada en la creació del Museu d’Art de Catalunya, “espectacular d’entrada i d’instal·lació com encara és” – malgrat les desgràcies que hi va operar la reforma de Gae Aulenti, paliades parcialment – i va rememorar l’aventura del salvament dels murals romànics pirinencs i el drama del salvament de les obres d’art catalanes durant la guerra civil. Verrié va destacar com la repressió cultural franquista es va acarnissar en les tres personalitats que havien construït el nostre sistema patrimonial protegint-lo i salvaguardant-lo abans i durant la guerra: Agustí Duran i Santpere als arxius, Jordi Rubió i Balaguer a les biblioteques i Joaquim Folch i Torres als museus. Tots tres represaliats, processats i inhabilitats mai més no van poder exercir.

J.Folch i Torres al Museu del Cau Ferrat (Sitges) amb l'escultor Pere Jou i Maria Dolors Bertran, entre altres (1933).

J.Folch i Torres al Museu del Cau Ferrat (Sitges) – del que va ser el primer director (1933-1939) –  amb l’escultor Pere Jou i Maria Dolors Bertran, entre altres (1933).

Mirada enfora, visió de país i d’estat, estratègia de construcció, situació al mapa mundial de l’art català i salvament del patrimoni artístic en temps de pau i en temps de guerra són els components del perfil de Joaquim Folch i Torres. Home del Noucentisme simbolitza com pocs el que ha estat, culturalment parlant, el llegat del primer terç de segle vint, segons Pau Verrié: “el que queda del país és el que va aportar la modernitat, el Noucentisme l’esperit que la va introduir aconseguint la realitat d’una cultura necessària i assolible.”

Joan Borrell Nicolau, "Retrat de Joaquim Folch i Torres".

Joan Borrell Nicolau, “Retrat de Joaquim Folch i Torres”.

One thought on “Joaquim Folch i Torres i la lluita pel patrimoni artístic

  1. Retroenllaç: Els primers anys del Museu del Cau Ferrat | Quadern de Terramar Blog&Web de Vinyet Panyella

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s